LES EINES DEL NEOLÍTIC

  En el Neolític van començar a moldre el gra en molins de mà: es col·locava el gra en una pedra còncava i es fregava amb una altra arrodonida. La farina era gruixuda i requeria un gran esforç per a tenir suficient gra per a menjar cada dia.

  Les destrals de pedra eren indispensables per a la supervivència i reproducció econòmica de les societats en el Neolític. El procés de preparar la terra i cultivar cereals i llegums va requerir prèviament la tala d'arbres al bosc amb destrals com aquesta.

  La falç era una eina que s'utilitzava per segar, principalment ho utilitzaven els homes quan feien activitats relacionades amb l'agricultura.

  Les petites figures d'argila cuita ja es trobaven al final del paleolític,​ encara que és en el Neolític quan apareix l'espai interior o buit que va donar origen als primers atuells, usades doblement per a cuinar sobre focs i per a emmagatzemar aliments.

  Aquesta eina ha patit moltes transformacions durant la història. L'agulla al neolític estava feta per ossos d'animals que es perfilaven perquè tingués forma punxeguda. L'agulla s'utilitzava principalment per teixir. 

  El teler és una màquina que serveix per teixir. El teler és un dels invents de la Prehistòria (Neolític). Juntament amb el teler es va inventar l’agulla per a fer teixits. Consisteix en una estructura de canyes, dues ficades en horitzontal i unes altres dues en vertical, lligades amb corda. Després lligaven llana, de les canyes horitzontals, que anessin de dalt a baix, d’on penjaven fusaioles o pesos per donar-hi més estabilitat. Finalment agafaven una agulla i llana i l’anaven passant: fil de llana sí, fil de llana no. Ara, encara s’utilitza per teixir però, amb tecnologia avançada